divendres, 4 de setembre del 2009

María Silvia, de los Pañart de Bielsa



La Dra. María Silvia Pañart, de Córdoba, Argentina, se ha agregado al Foro, y nos transmite información sobre sus raíces alto aragonesas:

"De hecho toda mi familia paterna es de Bielsa y la mayoría viven allí. Mi abuelo fue el único miembro de su familia en emigrar a Argentina, tenía un solo hermano que vivía en Paris y falleció en la década del 70.

Aqui mi padre encontró una persona de apellido Pañart con la que estaban en contacto pero no tenían ningún parentesco. Yo busqué en Francia familias con apellido Pagnart, que es como figuraba el hermano de mi abuelo en el acta de defunción, y encontré alrededor de 16 familias, la mayoría viviendo en Paris.

En relación a la familia de mi abuelo recuerdo que sus padres se llamaban Joseph Pañart y Teresa Gistau.

Encontré un artículo del diario del Altoaragón titulado " Bielsa, villa infanzona: sus hidalgos", cita tres documentos, en uno de los cuales fechado el 12 de Agosto de 1733 dice que los habitantes en ese momento eran 80, nombra los apellidos de todos, entre ellos Pañart.
En relación a los nombres de mis ascendientes. Joseph Pañart y Teresa Gistau eran mis bisabuelos. Ellos tuvieron dos hijos Joseph, quien emigró a Francia y murió en Paris a comienzos de la década del 70 y mi abuelo Antonio, quien se casó en primeras nupcias con Isabel Pañart Pañart y tuvieron una hija llamada María y en segundas nupcias con Josefa Escalona Montaner con quien tuvo dos hijos, mi padre Antonio José y Elena."

dijous, 13 d’agost del 2009

Pinta el teu carro... i engega




Jo vaig néixer sota un estel errant. Fou el tretze d'agost, quan encara rajaven els Persèids. Ja no duc el compte de les vegades que he carregat els mobles al carro. Quan era jove volia descobrir el mon. No volia pas aturar-me en un racó des del que no es veiessin més camins, o no s’albirés una plana extensa on se’n poguessin obrir de nous. L’any 1969 va ésser ple. D’aventures, de vida, de mon obert.
Tots els camins eren verges. “Paint your wagon”. Pinta el teu carro... i engega. Va ésser una pel·lícula, bona, no una més, de l’any 1969. Varen traduir el títol per “La leyenda de la ciudad sin nombre”. També li anava bé. Era una pel·lícula sobre el descobriment del mon; del mon que jo mateix estava descobrint en aquells anys, i en portava pocs ficat a n’aquella fal·lera. Jo també, com a la pel·lícula, hi fixava les normes que havien de regir la meva vida en aquell mon que jo il·luminava de nou, basant-me en la inexistència prèvia de normes; partint d’una anarquia absoluta. Aquella pel·lícula estrambòtica, surrealista, era tant natural al meu enteniment que podia traçar-me el camí que jo pretenia fer. També jo, com Ben a la pel·lícula, estava temptat d’arranjar el carro per fugir de les ciutats embrutades, embrutides i corruptes, i descobrir terreny verge, fundar un altre mon. I vaig fer-ho, pocs anys després, quan al meu pare, el mateix que a la ciutat sense nom, se li va ensorrar el seu mon, la seva fundació de vint i vuit anys d’empènyer, minada en el subsòl. Vaig pintar el meu carro; varen enfilar's-hi la dona i els nans, i vam començar la nova descoberta.

Ja m’han jubilat, però encara no he arribat a l’horitzó de la meva descoberta. A cada volta, vatua l'olla!, se'n veu un altre de llunyà. I procuro sempre de dur a l’equipatge la llista dels meus avantpassats, perquè ja gairebé no recordo el nom del meu poble i el de la meva casa.

dijous, 23 de juliol del 2009

Les variants del cognom PAÑART


Cat

El Facebook s’està presentant com una eina excepcional per a moltes tasques d’investigació. Ara mateix, en la nostra recerca dels diferents Pañart que hi ha pel mon, se’n poden fer algunes proves estadístiques. Sense aprofundir-hi gaire, i només fent l’experiment de cercar el nombre de vegades que apareix cada variant del cognom, en tenim (avui) aquest resultat:

PAGNARD: 99
PANART: 60
PANARD: 37
PAÑART: 34
PEÑART: 10
PAGNART: 3
PANYART: 3
PAÑARD: 0
PAÑAR: 0

Cas
El Facebook se está presentando como una herramienta excepcional para muchos trabajos de investigación. Ahora mismo, en nuestra búsqueda de los diferentes Pañart que hay por el mundo, se pueden hacer algunas pruebas estadísticas. Sin profundizar mucho, y solo haciendo el experimento de buscar el número de veces que aparece cada variante del apellido, tenemos (hoy) este resultado:

dilluns, 20 de juliol del 2009

La família Pañart-González, a Bordeus (França), cap el 1916.


En aquesta foto:

1.- Lara
2.- Joaquín Pañart González
3.- Ramona
4.- Antonio Pañart González
5.- Antolina Maestro Sambía
6.- José Pañart González
7.- Joaquina González Olivera
8.- Un cosí germà dels Pañart-González
9.- Filomena Pañart González
10.- Rius
11.- Robert Lara Pañart
12.- Fifí (Josefina) Lara Pañart
13.- Antolina Pañart Maestro
14.- José (Antonio) Pañart Maestro
15.- Concha Rius Pañart
16.- Joaquín Pañart Maestro
17.- María Pañart Maestro
18.- Andrés Lara Pañart

Descendents de Joaquina González Olivera (Els números, entre parèntesi, indiquen la generació)

Joaquina González Olivera *1858 = Manuel Pañart Ardanuy *1849 +1911
(1) Manuel Pañart González *1878 = Isabel Castro (no hi son a la foto)
(1) Joaquín Pañart González *1879 +1951 =c1907 Antolina Maestro Sambía *1889 +1965
(2) Joaquín Pañart Maestro *1907 +c1980 = Luisa Ors +c1982
(2) José (Antonio) Pañart Maestro *1909 +1976 = Mercè Farré Cervelló *c1911 +a2005
(2) Antolina Pañart Maestro *1911 +1993 =c1928 Emilio García *c1894 +c1936; =d1933 Fausto Miguel Alonso Zueras *1909 +1985
(2) Maria Pañart Maestro *1913 +2007 =1934 Domènec Plana Castany *1907 +1975
(1) Filomena Pañart González *1882 = Lara
(2) Robert Lara Pañart
(2) Fifí (Josefina) Lara Pañart
(2) Andrés Lara Pañart
(1) Antonio Pañart González *1884 = Ramona *c1869
(1) Manuela (Concha) Pañart González *1896 +a1915 = Rius
(2) Concha Rius Pañart
(1) José Pañart González *1900


divendres, 17 de juliol del 2009

DEDICATÒRIA


Escrit a Facebook, a "El Mur de Fòrum PANYART - PAÑART - PANART - PEÑART - PAGNARD,
el 22 / juny / 2009.
(CAT)
DEDICATÒRIA
El treball de recerques genealògiques familiars que estic portant a cap, haig d'agrair-lo inicialment a quatre persones que m'hi han conduït:
Domènec Plana Castany
Adolf Plana Pañart
Joan Pañart Farré
Al meu pare, Domènec Plana Castany (+), que l'any 1965 em va portar amb ell a la parròquia d'Alcoletge (Segrià), per tal de transcriure les dades dels seus avis i besavis.
Al meu germà Adolf Plana Pañart (+), que amb els seus coneixements d'informàtica em va proporcionar les primeres eines per fer-ho.
Al meu cosí Joan Pañart Farré (+), que em va mostrar el primer lloc, fora de Montsó (Monzón) a Osca, on es trobaven moltes persones amb el cognom Pañart (el poble alt-aragonès de Puyarruego).


A la meva tia Maria Sánchez Vidal, vídua de l'Andreu Pañart Maestro (+), que em va deixar copiar un munt de papers vells conservats a casa seva pels meus avis materns.

A més, a tothom que s’està apuntant a aquest fòrum, i proporciona el suport de la seva participació o la seva presència.

(CAS)
DEDICATORIA
El trabajo de investigación genealógica familiar que estoy llevando a cabo, tengo que agradecérselo inicialmente a cuatro personas que me han orientado:
A mi padre, Domènec Plana Castany (+), que en el año 1965 me llevó con él a la parroquia de Alcoletge (Segrià), para transcribir los datos de sus abuelos y bisabuelos.
A mi hermano Adolfo Plana Pañart (+), que con sus conocimientos de informática me proporcionó las primeras herramientas para hacerlo.
A mi primo Joan Pañart Farré (+), que me mostró el primer lugar, fuera de Monzón, donde se encontraban muchos Pañart (el pueblo alto aragonés de Puyarruego).
A mi tía María Sánchez Vidal, viuda de Andreu Pañart Maestro (+), que me dejó copiar una partida de papeles viejos conservados en su casa por mis abuelos maternos.
Y además, a todos los que se están apuntando a este foro, y proporcionan el soporte de su participación o de su presencia.

El apellido PEÑART de LECINA

Publicat a Facebook, al Fòrum "PANYART - PAÑART - PAÑAR - PEÑART - PANART"
Missatge número 6 de "Procedència del cognom PAÑART".
Escrit el 5 / juny / 2009 a les 19:59

CAS
En el siglo XVIII, un habitante de Puyarruego, apellidado PAÑART, se establece en la población de Lecina-Bárcabo, situada a 50 km río bajo, y ahí empieza una de las sagas con el apellido PEÑART, debido, probablemente, a una inscripción errónea.

Descendientes de Francisco Pañart, pastor de Puyarruego (Sobrarbe, Huesca):
-------------------------------
Francisco Pañart =1789 Antonia Pera, casados en Lecina - Bárcabo (Sobrarbe, Huesca), igual que los que siguen.
.. (1) Juan Francisco Peñart =1816 Rosa Sabás
.... (2) Francisco Peñart Sabás =1844 Ana Franco
...... (3) Hipólito Peñart Franco *c1846 =1874 Ángela Pardina
........ (4) Macario Peñart =1914 Rosa Puyuelo
.......... (5) Felisa Peñart =1942 Jesús Berges
............ (6) Macario Berges Peñart
............ (6) Aurora Berges Peñart =c1990 Amado Arilla

Tomado del libro "Lecina, un pueblo con historia y encanto", de Damián Peñart y Peñart (+ 2005). 1996.



PUYARRUEGO está situado entre Bielsa, (al norte) y Ainsa (al sur), todos al norte de Monzón y bastante cerca de la frontera con Francia. Hay que ir desde Lleida, por Monzón.

Lecina se encuentra a unos 50 km al sur de Puyarruego, en el valle del río Vero, afluente del Cinca, el río principal de la comarca del Sobrarbe.

= significa casados
* significa nacimiento
c significa cerca de
(n) es el número de la generación, desde la de origen.

Procedència del cognom PAÑART

Escrit a Facebook
El Mur de PANYART - PAÑART - PAÑAR - PEÑART - PANART

CAT
El lloc d'origen del nostre cognom PAÑART, es Montsó (Monzón), a la vall del riu Cinca, a la província d'Osca. Tanmateix, el cognom està molt estès per les províncies d'Osca, Saragossa, Barcelona, algun a Girona, un a Burgos (jo), i també per França, Argentina i Canadà. A Montsó hi va arribar el primer PAÑART que he trobat, provenint de l'alt Sobrarb, riu Cinca amunt, cap els anys 1770. L'origen més antic es doncs, aquest: les valls de Bielsa, per on neix el Cinca. He trobat un cognom PANYAR a Bielsa, de l'any 1495. Aleshores el Sobrarb era Catalunya, i el cognom està lògicament escrit amb la grafia catalana, la mateixa que el meu germà Gregori i jo hem tractat de revitalitzar, a tall personal. Alguns PAÑART de França procedeixen de Montsó i també directa o indirectament de Bielsa. Els de l'Argentina i Canadà, sembla que van sortir de Bielsa o el seu entorn.

CAS
El lugar de origen de nuestro apellido PAÑART, es Monzón, en el valle del río Cinca, en la provincia de Huesca. Pero el apellido está muy extendido por las provincias de Huesca, Zaragoza, Barcelona, alguno en Girona, uno en Burgos (yo) y también por Francia, Argentina y Canadá. Hasta Monzón llegó el primer PAÑART que he encontrado, proveniente del alto Sobrarbe, río Cinca arriba, hacia los años 1770. El origen más antiguo es pues, este: los valles de Bielsa, por donde nace el Cinca. He encontrado un apellido PANYAR en Bielsa, del año 1495. Por entonces el Sobrarbe era Catalunya, y el apellido está escrito con la grafía catalana. Algunos PAÑART de Francia proceden de Monzón, i también, directa o indirectamente, de Bielsa. Los de Argentina y Canadá, parece que salieron de Bielsa o de su entorno.

El cognom PANYAR

El cognom PANYAR apareix per primera vegada coneguda a BIELSA, l'any 1495.

Publicat a Facebook, en el Fòrum "PANYART - PAÑART - PAÑAR - PEÑART - PANART"
Missatge número 2
Escrit el 17/juny/2009 a les 11:23


Cognom: PANYAR
Població: BIELSA
Sobrecollida: AINSA

En el Fogatge de l’Aragó fet al 1495, apareix per primera vegada
coneguda el cognom “Panyar” (sense la t final) escrit amb la grafia
catalana “ny” i no en la castellana “ñ” en la que apareix molt mes
posteriorment (cap a 1697). Es lògic que estigui escrit així si
atenem a que fins al segle XVII la llengua catalana era parlada
normalment fins a l’alta vall del Cinca (Ferran Soldevila, 1968).

En el "Diccionario panhispánico de dudas", de la Real Academia
Española i la Asociación de Academias de la Lengua Española, editat
per Santillana, al 2005, es troben les següents accepcions per a la
lletra “ñ”:

“ñ. 1. Decimoséptima letra del abecedario español, que no existe en el
orden latino internacional. Su nombre es femenino: la eñe (pl. eñes).
Representa el sonido consonántico nasal palatal /ñ/.

2. Esta letra nació de la necesidad de representar un nuevo sonido,
inexistente en latín. Determinados grupos consonánticos latinos como
gn, nn o ni evolucionaron en las lenguas romances hacia un sonido
nasal palatal. En cada una de estas lenguas se fue fijando una grafía
distinta para representar este sonido: gn en italiano y francés, ny en
catalán, nh en portugués. El castellano medieval escogió el dígrafo
nn, que se solía representar abreviadamente mediante una sola n con
una rayita más o menos ondulada encima; así surgió la ñ, adoptada
también por el gallego. Esa rayita ondulada se llama «tilde», nombre
dado también al acento gráfico (-> tilde)”.

Segons Ferran Soldevila ("Què cal saber de Catalunya", 1968),
"...Catalunya està formada... com es deia antigament, 'del Cinca a
Salses', es a dir, des del seu límit amb Aragó al seu límit amb
França", inclosos, es clar, el Rosselló i la Cerdanya. Aquesta
delimitació es feu atenent al criteri lingüístic. A la vall del Cinca,
doncs, es parlava català. Descriu les localitats que hi quedaven
incloses, segons el testament de Jaume I, de 1248, transcrit per
l'historiador Jeroni Zurita (Saragossa 1512-1580) a 'Anales de la
Corona de Aragón', escrita ja en castellà i llatí per encàrrec de les
Corts de Montsó, encara que ell parlava i escrivia també en català i
altres llengües. Aquesta obra ja va ser polèmica en el seu temps per
la mateixa causa dels límits de Catalunya.

Ja seguirem.

dilluns, 13 de juliol del 2009

Del Cinca i del Segre

Les meves famílies han baixat d'alta muntanya. Ja ningú ho recorda. Fa segles que tots hem estat establerts a la plana i paguem contribucions a grans ciutats. Però els avantpassats en portaven els senyals d’haver fet la llarga travessa de les valls altes, aquells senyals que queden a la cara, a les mans i a tota la figura, quan hom ha viscut entre cel i pedres, i ha lluitat contra el llamp al costat de la gent dura. Els camins de l’aigua gasten. Rodolar, tomballant avall, marca. I les persones, abans de trobar cap equilibri que els permeti assentar-se en un lloc pla, s’han hagut de transmutar en còdols. Tot es un procés de molts anys, de quan, sembla, el temps anava molt més poc a poc. Seguir-los la pista ara, costa, perquè gairebé ningú no ho va deixar explicat enlloc. Les cartes, les inscripcions, les imatges, son cosa de fa quatre dies. D’abans, què en queda?. Qualsevol rastre que es trobi serà el descobriment d’una nova presència extraordinària que mereixerà celebració. Intentem–ho.



L’aigua, davallant, escampa els llinatges, i les famílies tracten d’assentar-se als replans on el riu perd força, i a cada replà s’hi pot trobar el sediment d’un grapat d’anys d’història, allà on la pròpia història no s’ha encarregat de remoure’l i destruir-lo.

Simètricament, a ambdós costats de la ratlla que ara separa l’Aragó i Catalunya, discorren els dos rius que han arrossegat, donant-los vida, a la gent de les meves famílies. A l’Oest, dins d’Aragó, el Cinca, baixant des de la Vall de la Pineta, a Bielsa, fins Monzón, l’antic Montsó. Entre aquestes dues poblacions la gent de la meva branca materna varen assentar-s’hi molt d’anys, fins que el començament del segle XX va donar la veu de la dispersió, ja fora de la mare del riu. A l’altre banda, a l’Est, dintre Catalunya, el Segre. Els primers cognoms de la branca del meu pare, es troben assentats ja a les terres planes del Segrià, pels volts d’Alcoletge i a la vista de la Seu de Lleida, però d’altres cognoms tenen l’origen aigües amunt.