Dissabte, 24 / desembre / 2014, 11 h.
Em va trucat la meva cosina Sílvia Bisa Pañar, i seguidament m'envià varis documents fotogràfics que son de força importància per a reforçar l'historia familiar. N'hi ha d'altres, però vull exposar especialment en aquesta entrada dues fotografies i un passaport.
- Foto de l'any 1914. Feta a França, durant l'època de bonança econòmica en la que l'avi (el "Iaio") va poder treballar al port de Bordeus. A la foto hi son ell i els dos fills grans, el Joaquín i el José, de set i quatre anys. Hi falten l'àvia i les nenes, l'Antolina, de tres anys, i la Maria, amb un any escàs.
 | ||
| José Pañart Maestro, Joaquín Pañart González i Joaquín Pañart Maestro. 1914. |
- El passaport de l'Antolina Maestro Sambía, datat a Bordeus, el 4 de maig de 1918, quan varen tornar de Bordeus a Barcelona. Hi porta inserides les fotografies de l'Antolina, Joaquín fill, José, Antolina filla i
Maria) extretes de la foto general de la família (l’anomenada per mi com “foto
de Bordeus 1916”).
L’Antolina filla degué quedar-se a Bordeus amb la seva àvia Joaquina, o potser va anar a Barcelona per poc de temps i retornà per quedar-se a França.
Cal adonar-se'n que a l'Antolina se li atorga el passaport "en virtud de ser esposa del subdito español, Joaquin Pañart –" que NO "se halla inscripto en el Consulado", perquè ja se'l devia haver expulsat de França.
 |
| Passaport de l'Antolina Maestro Sambía i els seus quatre fills. 4 de maig de 1918. |
Nº 1235 Señas personales _____________ |
En nombre de S. M. El Rey Don Alfonso XIII (Q.D.G.) El infrascrito Consul de España en Burdeos |
| Edad 28 años Estatura 1,64 m . Pelo Castaño Cejas al pelo Ojos id. Nariz corta Boca regular Color sano Cara redonda. |
Concede libre y seguro pasaporte á Doña Antolina Maestro Semvia [Sambía] de nacionalidad española de origen natural de Pueblo Nuevo, provincia de Barcelona de estado Casada, de profesion -------- para que pase á Monzon (Huesca), para residir acompañada de sus hijos Joaquin, José, Antolina y Maria de 11, 8, 7 y 4 años de edad respectivamente. En virtud de ser esposa del subdito español, Joaquin Pañart – se halla inscripto en el Consulado No Y encarga á las autoridades civiles y militares de S. M. y ruega á las de las Potencias sus amigas aliadas ó neutrales no le pongan impedimento en su viaje. Burdeos, 4 MAI 1918 El Consul de España P.O. El Canciller Luis Ruiz |
En l'estança de la família
Pañart-Maestro a Bordeus (fins al 1918), varen viure una època de bonança
econòmica.
La Iaia Antolina enyorava després,
que els nois anaven vestits de "prête a porter" (a la moda dels
xicots francesos dels que se’n divulgaven imatges a les postals), per que no hi
havia cap mancança.
Però van haver de sortir de
França, perquè el govern va expulsar al Joaquín, involucrat en una plantada
organitzada durant una vaga en la que es varen negar a descarregar un vaixell
d'armament, durant la primera guerra.
A Barcelona hi van arribar en un
episodi de "Lok aut", durant una altre vaga general que durà molts
mesos, i van patir gana.
- Foto a Barcelona, any 1924.
 |
| D'esquerra a dreta: Joaquín Pañart González, Manolita Pañar Maestro, José Pañart Maestro, Maria Pañart Maestro, Joaquín Pañart Maestro i Antolina Maestro Sambía. |
Bastant després, quan els nois grans (Joaquin i José) van entrar a treballar a una fàbrica de sabó, l'economia va tornar a ser normal. Aleshores ja, recordava la Maria, "-Mai hi havia faltat, a taula, pa, cigrons i bacallà".
Fins a la guerra d'Espanya.
