diumenge, 4 d’abril del 2010

Ens veiem a Folegandros




ENS VEIEM A FOLEGANDROS

Hauran quedat els fulls oberts
damunt la taula que potser
t'espera encara en un retorn incert.
El vell Kavafis i també
el teu Poeta que a l'Alguer
ens va commoure més enllà del cor.

Amb mi aprengueres de la mar,
jo amb tu el sentit de cada far
i així plegats vam ormejar un bell port
on la paraula i la passió,
els déus, uns versos i aquell cos
aixoplugaren somnis i cançons.

Ara sols queda la música, Eudald
ah, si no fos per la música, Eudald
que ens obre empares
a tantes ànsies
que omplen d'angoixa el cor.

Mira com sona la música, Eudald
encara ens queda la música Eudald
perquè ens commogui,
perquè ens uneixi,
perquè ens trasmudi enllà i més lluny,
lluny i enllà quan...

Amami Alfredo
I rodi el món...
Fa tant de fred al cor
si ens deixes sols.

I així tossuts anem sempre endavant
per por de morir-nos d'enyor i amistat
veient com l'amic se'n va...

Vivim com si no fos morint
que anem menant aquest camí
a un horitzó d'absències infinit.
Tu hi ets i em veus com vaig venint,
fes-me un recer Eudald, amic,
i encetarem el joc dels vells marins.
A Ítaca el gest pel bell retorn,
a Amalfi el full on deixar un nom
i a Ponza el lloc per viure en pau la mort.
I si cansats d'eternitat
a Folegandros fem un tast,
ja saps la plaça on hi reposa el Món...

Ah, si no fos per la música, Eudald,
mira com sona la música, Eudald,
que ens posa l'aire sota les ales
i així ens permet el vol...

Ah, que no pari la música, Eudald,
que se'ns emporti la música, Eudald,
perquè ens commogui,
perquè ens exalti,
perquè ens trasmudi enllà i més lluny,
lluny i enllà quan...

Amami Alfredo
i rodi el món...
fa tant de fred al cor
si em deixes sol...

així cansats i amarats de records,
seguim inventant-nos que hi ha un horitzó
només per oblidar la mort...

Una cançó d'enyor com una bressola
perquè t'acaroni el cor en les llargues hores.




Ens veiem a Folegandros. Lluis Llach. http://www.lluisllach.cat/



Collbató, Montserrat. 20/Març/2010




diumenge, 7 de febrer del 2010

Que tinguem sort


Quan mor un català valent, un bon tros de Catalunya es mor al seu entorn

GREGORI PLANA PANYART

* 17/11/1934, a La Sagrera (Barcelona).
+ 30/01/2010, a Alcàsser (València)



Llegit per la Sílvia Plana García, a l'acte de comiat del cos del Gregori Plana Panyart
el dia primer de febrer del dos mil deu
QUE TINGUEM SORT
Si em dius adéu,
vull que el dia sigui net i clar,
que cap ocell
trenqui l'harmonia del seu cant.

Que tinguis sort
i que trobis el que t'ha mancat
en mi.

Si em dius “et vull”,
que el sol faci el dia molt més llarg,
i així, robar
temps al temps d'un rellotge aturat.

Que tinguem sort,
que trobem tot el que ens va mancar
ahir.

I així pren tot el fruit que et pugui donar
el camí que, a poc a poc, escrius per a demà.
Què demà mancarà el fruit de cada pas;
per això, malgrat la boira, cal caminar.

Si véns amb mi,
no demanis un camí planer,
ni estels d'argent,
ni un demà ple de promeses, sols
un poc de sort,
i que la vida ens doni un camí
ben llarg.

QUE TENGAMOS SUERTE

Si me dices adiós
quiero que el día sea limpio y claro,
que ningún pájaro
rompa la armonía de su canto.

Que tengas suerte
y que encuentres
lo que te ha faltado en mí.

Si me dices “te quiero”
que el sol haga el día mucho más largo,
y así robar
tiempo al tiempo de un reloj parado.

Que tengamos suerte,
que encontremos
todo lo que nos faltó ayer .

Que mañana faltará el fruto de cada paso
para ganar lo que todos hemos
esperado estos años.
Cada paso nos acerca más al mañana
y por esto a pesar de la niebla, hay que andar.

Si vienes conmigo
no pidas un camino llano
ni estrellas de plata
ni una mañana llena de promesas,
solamente
un poco de suerte
y que la vida nos dé un camino
bien largo.

Cançó d'en Lluís Llach, de "I si canto trist (1974)". La lletra original, en català, s'ha tret de

http://www.lluisllach.cat/catala/quetinguem.htm
http://www.viasona.cat/grup/lluis-llach/18-de-cancons/que-tinguem-sort