Durant la seva mili al Marroc, als anys 1929 i 30, el Domènec Plana Castany es va modernitzar en la qüestió culinària i va fer-se amb un fogonet de petroli. Aquest artefacte va resultar-li molt útil per a enllestir petites menges que no requerien dedicar-hi gaire temps de cuina, com en gairebé tots els reforços alimentaris dels esmorzars i berenars.
En el viatge en vaixell que feu un cop acabat el servei, en el retorn de Ceuta a
Barcelona, va recopilar una masita
extra gràcies al fogonet i la llauna de petroli, juntament amb una paelleta,
una garrafeta d’oli i l’acopi d’ous i penques de cansalada que ell i un company
havien previst abans de sortir del port. La ferum dels fregits que s’escampava
per la coberta va atreure una corrua de llicenciats famolencs que no va parar
fins que les existències d’ous i porc van esgotar-se. El xusco se l’aportava cadascú.
Un cop desembarcat a Barcelona, al Domènec li ballà pel cap
la idea de posar una botiga d’ous ferrats i cansalada fregida a Sant Andreu, dotada
de molts fogonets Radius, però de seguida el van readmetre a El Fil i ja no va
madurar més el projecte.
![]() |
La Tèxtil Martí, Llopart i Trenchs, popularment coneguda com El Fil. |
A casa, però, encara vint anys més tard, recordo haver vist
utilitzar el Radius en molts moments de necessitat energètica. En el camp
també, en alguna excursió concorreguda, fou motiu d’admiració.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada