El mes d'octubre del 2005 vàrem rebre aquesta notificació d'en
François Scheidbach, qui va ser l'ultim company de la Jeannine, i amb qui hi va conviure molts d'anys a
Banhèras de Bigòrra (Alts Pirineus)
Jeanne ens ha deixat.
|
|
| Vint-i-sis anys passats amb la meva impetuosa ibera, plena de passió. Quan ens varem conèixer, tots dos acabàvem de guarir antigues ferides. Ens havíem jurat no desaprofitar una segona oportunitat. |
| L'amor no ens ha abandonat mai. |
| Propòsit mantingut. |
|
|
|
|
L'esclat de la guerra d'Espanya, al 1936, atrapa a la Jeannine, de set anys, a Barcelona, estant de vacances amb els seus avis i els oncles petits Manolita i Andreu. La seva mare Antolina és a Bordeus. La frontera es tanca.
 |
| Jeanne, Robert i l'Antolina Pañart Maestro, a Bordeus (?), vers 1932 ó 1933. |
|
 |
| Jeanne, encara a França. |
|
 |
| Andreu Pañart Maestro amb la seva neboda Jeanne, a Barcelona (?), vers 1936 ó 1937. |
|
Els dos primers anys els passa a Barcelona, però per evitar els perills dels bombardejos l'agreguen a la família de la seva tia Maria Pañart que, junt amb els cosins Gregori i Joaquim, de quatre i tres anys, se'n van a
Camprodon (Ripollès), durant tot l'any 1938, i fins acabar la guerra. Tots els homes "útils" de les famílies son al front.
A Camprodon hi viuen un any de guerra llunyana, les visions de la desfeta amb la retirada dels refugiats cap a França, que durant molts dies passen pel bell mig del poble, i la ocupació de la població del Pirineu per part dels feixistes vencedors. Un cop acabat tot, poden retornar a Barcelona. Tots quatre son vius.
|
|
 |
| Una visita a la casa que va ser dels avis: Carrer Jambrina, núm. 6. |
|
1 comentari:
Perdoneu la intromissió.
Acabo de donar-me d'alta al bloc.
Tenia molt interès en tres qüestions del Camp de l'Arpa i tot just obrir el llarg ventall d'opcions m'he trobat amb el cognom MORELL en la llista de COGNOMS FAMILIARS.
Això m'ha demostrat haver entrat on volia.
L'apunt podria tenir relació amb el meu pare: Joan Morell Boleda? farmacèutic de la farmàcia del xamfrà Degà Bahí-Muntanya?
No sé ben bé com funciona aquest bloc, però espero trobar-hi més sorpreses... agradoses.
Estic cercant rastres del Refugi que és va construir (1937) en règim de participació entre el veïnat. He començat seguint la pista del anomenat Refugi 137 del carrer Ripollès, però encara noi ha acaba el procés de documentació que va iniciar-se el Nov de 2014 quan casualment se'n trobà una entrada. La qüestió que m'interessa es si aquesta construcció té continuació cap al carrer Degà Bahí o va en direcció contrària com he llegit..., o totes dues?
Un altre assumpte que tinc entre mans es si algú em podria donar alguna notícia d'un globus de paper kraft (13 m d'alçada) que es va fer per una colla de veïns dels carrers Muntanya i Degà Bahí (suposo anys 52-56) i que es va enlairar un diumenge per la tarda davant del nº 53 de Degà Bahí. Duia pintades franges alternatives de color roig i sense pintar. Fou muntat en la botiga TEIXITS RIERA del xamfrà Muntanya-Ripollès (avui Pelleteria Vàzquez) Jo sostenia l'anella superior i (quan em van dir que la deixes lliure) vaig veure com s'enlairava majestuós en direcció al Port i després es fonia amb l'horitzó de la Mediterrània
També l'enllumenat que és va posar al Carrer Muntanya després d'inaugurar l'estació del Clot del Metro Transversal, ja que aquest carrer n'era l'enllaç peatonal dels que des del Metro volien anar cap a Horta in en el Passeig Maragall passaven els tramvies 45, 46, 47 i 49.
Fou, segons em va explicar el meu pare, una novetat ja que la tònica era aprofitar els fanals de gas per (de ferro fos) passar els cables pel conducte i substituir els encenedors per bombetes. Es va usar un sistema que avui pot semblar natural però la lluminària que produïren les làmpades col·locades a les façanes i a molta alçada fou espectacular i novedosa. Avui encara segueixen funcionant els mateixos suports. Amb els canvis corresponents de 125 a 220, bombetes de Na o Hg o potser leds.
Finalment algú se'n recorda de les projeccions al carrer de les pel·lícules fetes per "PERAVALL" (no paromunt) i actors del barri. Algú recorda la pel·lícula "EL CARRER DE PISTÓN" amb direcció de J. Salvat , productor J. Morell i els actors: Manel Nualart, Josep Parra, Anton Bernabeu, Domènec Camps i Ricard Chambó?
En Josep Huertas Claveria en el volum del Clot/Camp de l'Arpa de la col·lecció "Tots els barris de Barcelona" en fa esment. Recorda que un cop muntades les escenes i afegits els rètols es projectava (junt amb altres del mateix estil) al carrer les nits d'estiu emprant un llençol com a pantalla.
M'agradaria saber si el record del meu pare encara segueix viu. Jo estic treballant en recuperar el seu record.
M'AJUDEU?
Amb el meu agraïment per endavant:
Antoni Morell i Mestre.
Publica un comentari a l'entrada