divendres, 16 d’agost del 2019

Any 1964.- Una costellada a l'enderroc ... de Can Robacols.



Pel març de 1964, el meu oncle José, que catorze anys abans no em deixava baixar al refugi antiaeri de la guerra, del que custodiava la boca i l'escala de baixada al bell mig del seu pati, va convidar-me, aquest cop a participar en un tec que se celebraria a casa seva, al carrer Pistó nombre 9, del Clot. On ara hi ha la plaça de Can Robacols.

El motiu era l'acomiadament del meu cosí, en Joan (Nitus) Pañart Farré, que se'n anava destinat a l'Àfrica per passar-hi catorze mesos de mili.
Els xicots, cosí i company, i les seves promeses, estaven prou contents. A vint anys els mals-de-cap no duren gaire. La mili es va acabar i abans de dos anys varen casar-se.



Desconec el nom del mestre de la graella. A la dreta, els cosins Joan i Jordi.
El barri de Can Robacols estava fent les deu d'últimes. S'havien enderrocat bastantes cases i quedaven solars arrasats accessibles des de casa de l'oncle. Es va aprofitar per fer-hi allà la costellada i allunyar el fum de casa.

Per la direcció de la llum del sol, la foto està dirigida amb l'eix cap el sud.

Un mes més tard jo també m'enamorava. Boig de mi!, de les coves d'Ojo Guareña i d'Atapuerca! Vaig anar-me'n-hi per dedicar-me a l'espeleologia i vaig perdre per sempre el rastre de Can Robacols. Quins bons tecs!



Articles de Can Robacols:
https://codolsderiuspirinencs.blogspot.com/2014/08/can-robacols.html
https://codolsderiuspirinencs.blogspot.com/2014/12/el-refugi-de-can-robacols-i-el-mapa-del.html

1958. Fotografia amb el refugi de Can Robacols.



Rodet fotogràfic: 1964 Ng 6401.



4 comentaris:

Anònim ha dit...

Malgrat la tristesa, un gran record per al desaparegut Can Robacols, Pere!

Pere Plana Panyart ha dit...

Gràcies Enric.
Suposo que no hauràs pas sentit res de que, a l'interior del refugi, els de l'equip d'arqueologia s'hi hagin trobat les graelles o el setrill, ni la tassa de la sal. Oi?
També seria un bon record!

Anònim ha dit...

No ho descartis, Pere. És qüestió de preguntar, perquè coses en van trobar. No sé si vas veure les últimes fotos que vaig penjar a l'apunt del blog. Hi sortien unes llaunes, i segur que hi havia més coses.

https://enarchenhologos.blogspot.com/2014/12/el-refugi-de-can-robacols-i-el-mapa-del.html

Pere Plana Panyart ha dit...

En ocasió d'aquesta visita, TAMPOC vaig poder entrar al refugi. El què vol dir que aleshores la porta del refugi ja s'havia enderrocat.