dimarts, 30 de desembre del 2014
Un altre refugi antiaeri, al carrer Virgili, 60 bis (Sant Andreu)
Tinc referències de l'existència d'un altre refugi al carrer Virgili, 60 bis, (Pl. de Montserrat Roca i Baltà), a Sant Andreu. En una col·lecció de cartes i postals d'un altre oncle meu, escrites des del front durant la guerra (1937-38), es citen sovint els treballs de construcció del refugi antiaeri, a l'eixida de la casa del meu avi. La feina es feia també col·lectivament entre molts veïns.
divendres, 19 de desembre del 2014
dimecres, 17 de desembre del 2014
El refugi de Can Robacols i el mapa del tresor
L'Enric H. March escriu en el seu blog BERESHIT, una nova entrada centrada en el refugi antiaeri de Can Robacols, que cap als primers anys cinquanta vaig conèixer. Es trobava al pati de la casa dels meus oncles materns Josep Pañart i Mercè Ferré, al carrer Pistó, del Clot.
L'Enric hi treu una història força interessant, transmesa pel net d'en Raimond Segura Bergadà (1902-1981), del temps en que s'estava construint el refugi.
dijous, 11 de desembre del 2014
dimarts, 9 de desembre del 2014
S'ha trobat el refugi antiaeri de Can Robacols.
Ens ho ha comunicat l'Enric H. March, que ho publica en el seu blog "Bereshit Barcelona Map"
 |
A la vista del fragment del plànol de 1933, jo situaria l'entrada del refugi de Can Robacols que recordo, al bell mig del gran solar que està retolat amb el nom de carrer de Josepa Massanés i que devia ser una travessera del carrer principal que duia aquest nom. Per l'any 1950 estava incomunicat del carrer. Recordo el pati dels meus oncles, amb aquesta forma aproximada i unes dimensions que ben bé s'hi devien apropar. |
dilluns, 10 de novembre del 2014
diumenge, 14 de setembre del 2014
Françoise Scheidbach
( ?, vers 1938 - Banhèras de Bigòrra ?, 2009).
Segon marit de la Jeanne García Pañart. Francès; l'Antolina l'hi deia "l'alemany". Podria ser d'Alsàcia-Lorena, però no en sabem l'origen de cert.
Va fer el servei militar a Algèria, prop d'Orà, en un camp militar francès del 2 de desembre del 1958 fins el 3 de desembre del 1960.
A la pàgina web editada per antics companys d'ell, que ja havíem seguit fa alguns anys, s'hi ha incorporat la data de la seva mort. Ha estat una nova inesperada.
|  |
La nina alsaciana, té gairebé cent anys
 |
Vers 1916, en la intranquil·la pau de la reraguarda pel centre de Bordeus, l'Antonio, el tercer germà de la família PAÑART-GONZÁLEZ i oncle de la Mari (Maria Pañart Maestro), s'havia encarregat de passejar-la, un diumenge. Ella devia tenir tres o quatre anys. | |
| Enllaç a "1916.- La foto de Bordeus" |  |
|
| Es va descuidar un moment. Potser la visió monumental de la gran ciutat i les seves vianants, varen desviar-li l'atenció de la neboda. Un crit d'esglai col·lectiu el va posar alerta i va veure com un tramvia acabava de passar per sobre d'una nena. | ||
dilluns, 8 de setembre del 2014
Jeanne García Pañart (Bordeus, 1929 - Banhèras de Bigòrra, 2005)
El mes d'octubre del 2005 vàrem rebre aquesta notificació d'en François Scheidbach, qui va ser l'ultim company de la Jeannine, i amb qui hi va conviure molts d'anys a Banhèras de Bigòrra (Alts Pirineus)
|
dijous, 4 de setembre del 2014
Les llengües ibèriques
D'El Punt Avui +
Dijous, 4 de setembre del 2014
La península Ibèrica disposava d'una diversitat lingüística pròpia de
cada una de les nacionalitats que la integraven. A més del gallec,
existia el bable, el basc, la fabla, el català i el castellà. Aquests
idiomes, parlats al nord de l'Espanya medieval entre el mar Cantàbric i
els Pirineus, es van anar expandint cap al sud a la vegada que els
territoris ocupats pels àrabs van ser recuperats pels cristians.
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/769386-les-llenguees-iberiques.html?cca=1
Mapa lingüístic del sudoest europeu.
Publicat a http://ca.wikipedia.org/wiki/Aragon%C3%A8s#mediaviewer/File:Linguistic_map_Southwestern_Europe.gif
dissabte, 30 d’agost del 2014
Can Robacols
Can Robacols era al carrer de Josepa Massanés, al Clot. Just al carrer on hi va viure la família Pañart-Farré, un cop va ésser urbanitzat a la "moderna", i paral·lel al carrer Pistó, on era l'entrada de la primera casa que jo els hi vaig conèixer, als anys 50.
I l'entrada "Robacols" http://pladebarcelona.wordpress.com/2014/03/07/robacols/
I al Taller d'Història del Clot - Camp de l'Arpa http://thclotcarpa.wordpress.com/2012/05/21/la-placa-de-can-robacols/
.oOo.
divendres, 15 d’agost del 2014
La franel·la del Joaquín.
Vers 1917 (durant la Gran Guerra i la fi de l'emigració familiar a França).
En Joaquín Pañart González (Montsó, Osca, 1879 - Barcelona, 1951), avi matern meu, tenia al port de Bordeus un treball força estable després de bastants anys, d'estibador.
Sovint, però, tornava de la feina amb un parrac de la “franel·la” vermella sota el braç. S'havia esparracat la samarreta dessuadora en alguna enganxada amb col·legues del moll. L'àvia Antolina ja sabia el que l'hi tocava. Si la samarreta es podia aprofitar, la recosia, i si no, se'n havia de comprar una altra.
Entre els estibadors no hi mancaven ocasions per fer el bestiota. Quan sorgia una pugna de paraules sempre s'havia de fer una aturada en el treball, per a aclarir-la d'obra. Un dia, hi va haver raons a compte de quí era el més maco i capaç de pujar al barco amb la càrrega més feixuga. Les proves van anar enlairant el límit i van arribar a ficar-hi dins d'un fardell al voltant de cent quilos.
 |
| Bordeus. Els molls. |
El Joaquín venia de Montsò, tenia molt d’amor propi i sabia que el respecte d’aquells homes només vindria, situant-se al cap d’ells mitjan qualsevol prova en que ningú més el pogués superar.
Havia participat en les càrregues prèvies i es trobava amb forces per fer-ne la definitiva.
Van ajudar-lo a posar-se a l’esquena el fardell i va agafar la inclinació del cos precisa per que no li rellisqués.
Començà a escalar la rampa amb passa segura i pausada. Era com un mecanisme ben encetrillat. Només era qüestió de no parar la marxa. Tot va anar bé, fins que se li va blegar una cama, mínimament més del que els muscles suportaven. I va haver de tocar amb el genoll a terra per què no se l’hi desequilibrés la càrrega. Però no va poder retornar a la posició normal. La cama agenollada no podia pas estirar-se de nou, sense fer descansar el fardell, el senyal de debilitat que tots esperaven. Va optar per portar a terra l’altre genoll momentàniament, però ja no va poder adreçar-se. Va donar una petita passa amb un dels genolls. Allò li va fer mal. Però no es va arronsar. Va avençar l’altre genoll, carregant tot el pes sobre del que mantenia al terra. I un altre, alternativament, i un altre.
El Joaquín va arribar a la coberta del barco, arrossegant els genolls, però sense deixar anar el fardell. Ningú més va voler fer un altre intent, amb un pes major.
Des d’aquell dia el Joaquín va ser respectat entre els estibadors del port de Bordeus. Mai més ningú li va esparracar la franel·la. Però va dur a sobre, fins els últims dies, una lesió als genolls que se li va anar agreujant, amb el temps.
Va ser, sempre més, ben considerat i la seva opinió sempre comptava. Fins i tot quan, ja avençada la Gran Guerra, va ser del parer de negar-se a descarregar un vaixell que portava armament. Assembleàriament, ho havien decidit així per a boicotar la guerra.
En aquell afer, fou el govern francès qui va dir-ne l’última paraula: El Joaquín i d’altres aragonesos i tots els treballadors de països neutrals que havien encapçalat aquella plantada, van ser posats de peus a la frontera. I no va retornar a França, encara que ell ho volgué.
 |
| El pont sense tornada. |
"-Si yo tuviera letras ..., bah! No saldría de la cárcel".
Aquest és un dels episodis viscuts i transmesos de viva veu per la Maria Pañart Maestro (1913 - 2007).
dijous, 24 d’abril del 2014
29 abril 19 h. - BIBLIOTECA PÚBLICA ARÚS - BARCELONA - pg. St. Joan, 26
Presentació del llibre virtual MEMORIA
Queridos amigos,
Nos gustaría nos pudieras acompañar al acto de presentación del libro virtual MEMORIA -en construcción-, el cual irá precedido de una conferencia de Francisco Morente, profesor de historia contemporánea de la Universitat Autònoma de Barcelona: "75 AÑOS DESPUES DE LA GUERRA CIVIL: RETOS PENDIENTES".
Angels berengueres tarre
www.enrecuerdode.comEn el llibre virtual hi consten 74.430 inclusions, a data d'avui.
Entre elles hi ha la d'En Pere Plana Castany, de la nostra família.
dilluns, 6 de gener del 2014
S'ha mort l'última sobrevivent de la família PAÑART-MAESTRO
El proppassat 3 de gener de 2014, va morir MANOLITA PAÑAR MAESTRO, a l'edat de 92 anys. Va ser la cinquena dels sis germans de la família de Joaquín Pañart González (Montsò, 1879 - Barcelona, 1951) i d'Antolina Maestro Sambía (Barcelona, 1889-1965). Vivia a Caldes d'Estrac (Caldetes). Casada amb Joan Bisa Vilanova, tingué dues filles: Sílvia i Montserrat.
Aquest gràfic presenta tota l'ascendència troncal coneguda de la família, fins a la primera meitat del segle XVIII.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
