diumenge, 14 de setembre del 2014

Françoise Scheidbach
( ?, vers 1938 - Banhèras de Bigòrra ?, 2009).


Segon marit de la Jeanne García Pañart. Francès; l'Antolina l'hi deia "l'alemany". Podria ser d'Alsàcia-Lorena, però no en sabem l'origen de cert.

Va fer el servei militar a Algèria, prop d'Orà, en un camp militar francès del 2 de desembre del 1958 fins el 3 de desembre del 1960.
A la pàgina web editada per antics companys d'ell, que ja havíem seguit fa alguns anys, s'hi ha incorporat la data de la seva mort. Ha estat una nova inesperada.

Amb roba de "llicenciat".
http://m201.pagesperso-orange.fr/Delahaye.htm




La nina alsaciana, té gairebé cent anys


http://codolsderiuspirinencs.blogspot.com.es/2009/07/la-familia-panart-gonzalez-bordeus.html
Vers 1916, en la intranquil·la pau de la reraguarda pel centre de Bordeus, l'Antonio, el tercer germà de la família PAÑART-GONZÁLEZ i oncle de la Mari (Maria Pañart Maestro), s'havia encarregat de passejar-la, un diumenge. Ella devia tenir tres o quatre anys.
Enllaç a "1916.- La foto de Bordeus"
http://codolsderiuspirinencs.blogspot.com.es/2009/07/la-familia-panart-gonzalez-bordeus.html
Es va descuidar un moment. Potser la visió monumental de la gran ciutat i les seves vianants, varen desviar-li l'atenció de la neboda. Un crit d'esglai col·lectiu el va posar alerta i va veure com un tramvia acabava de passar per sobre d'una nena.




dilluns, 8 de setembre del 2014

Jeanne García Pañart (Bordeus, 1929 - Banhèras de Bigòrra, 2005)



El mes d'octubre del 2005 vàrem rebre aquesta notificació d'en François Scheidbach, qui va ser l'ultim company de la Jeannine, i amb qui hi va conviure molts d'anys a Banhèras de Bigòrra (Alts Pirineus)

Jeanne ens ha deixat.
Vint-i-sis anys passats amb la meva impetuosa ibera, plena de passió. Quan ens varem conèixer, tots dos acabàvem de guarir antigues ferides. Ens havíem jurat no desaprofitar una segona oportunitat.
L'amor no ens ha abandonat mai.
Propòsit mantingut.
François

dijous, 4 de setembre del 2014

Les llengües ibèriques


D'El Punt Avui +

Dijous, 4 de setembre del 2014
  -

La península Ibèrica disposava d'una diversitat lingüística pròpia de cada una de les nacionalitats que la integraven. A més del gallec, existia el bable, el basc, la fabla, el català i el castellà. Aquests idiomes, parlats al nord de l'Espanya medieval entre el mar Cantàbric i els Pirineus, es van anar expandint cap al sud a la vegada que els territoris ocupats pels àrabs van ser recuperats pels cristians.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/769386-les-llenguees-iberiques.html?cca=1


http://ca.wikipedia.org/wiki/Aragon%C3%A8s#mediaviewer/File:Linguistic_map_Southwestern_Europe.gif

Mapa lingüístic del sudoest europeu.

Publicat a  http://ca.wikipedia.org/wiki/Aragon%C3%A8s#mediaviewer/File:Linguistic_map_Southwestern_Europe.gif